Aquest dissabte 15, a les 12 h, a la plaça Urquinaona, el professorat de l’educació pública ens mobilitzem per defensar la dignitat de la nostra professió i reclamar les condicions necessàries per garantir una educació de qualitat per a tot l’alumnat.
La realitat dels centres educatius és cada vegada més complexa. Augmenta l’alumnat amb necessitats específiques i en risc d’exclusió social, però els equips de suport no s’han reforçat. A això s’hi afegeixen hores extres no remunerades i múltiples responsabilitats: sortides, colònies, tutories amb grups de fins a 30 alumnes que fan impossible un acompanyament adequat, reunions, formació obligatòria o acollida d’estudiants en pràctiques.
A més, els docents catalans hem perdut entre un 20 % i un 25 % del nostre poder adquisitiu des del 2009 i ens trobem entre les comunitats amb els salaris més baixos de tot l’Estat, amb diferències de fins a 400–500 € mensuals respecte a territoris com el País Basc. Malgrat aquesta realitat, el nostre esforç i dedicació continuen sense un reconeixement just.
D’altra banda, en els darrers anys s’han imposat de manera successiva canvis curriculars, normatives i models d’avaluació sense el consens de la comunitat educativa. Aquestes mesures han desvaloritzat la nostra experiència i han dificultat la possibilitat d’ensenyar amb rigor i coherència pedagògica.
Al mateix temps, s’han reduït hores de matèries essencials, com les ciències, en un context de crisi climàtica i negacionisme creixent, mentre la burocràcia ha augmentat fins a nivells insostenibles. Tot plegat ens resta temps i energia per dedicar-nos al que realment importa: preparar classes, acompanyar l’alumnat i atendre les seves necessitats.
Tanmateix, malgrat aquest sobreesforç, sovint se’ns qüestiona i se’ns responsabilitza de les mancances d’un sistema que no escolta el professorat.
Per tot això, JA N’HI HA PROU. Fem vaga i sortim al carrer per reclamar:
• Una educació pública realment de qualitat.
• Condicions laborals dignes i respectuoses amb la nostra professió.
• Més recursos, menys burocràcia i més suport per atendre adequadament l’alumnat.
• Un salari just que compensi la pèrdua de poder adquisitiu acumulada.
• La fi de les imposicions i l’inici d’un diàleg real amb el sector.